Visita a sa Torre d'en Galmés

Open publication - Free publishing - More poblat

El museu de la Prehistòria de 2nA

Open publication - Free publishing - More museu

VISITA AL MUSEU MUNICIPAL

El dia de Sant Jordi vam anar al Museu Municipal i açò són les idees que,  entre tots, han sortit del que havien vist i havia explicat la guia del Museu. Després de la visita, vam fer un joc semblant a La Oca on havien de contestar preguntes sobre el que havien fet, també van fer una figura amb fang d’algun dels objectes  que havien vist.

Jugant a un joc  similar a La oca. Havien de contestar preguntes sobre el que havien vist i escoltat.

·        Es Myotragus Balearicus era una cabra molt gorda i petita i que no tenia depredadors i quan van arribar els homes a Menorca  van veure que era molt gorda i els hi va fer molta gana i els homes se les van menjar i van desaparèixer. Irene

·        Els homes prehistòrics  tenien unes gerres que hi posaven a una,  oli, a una altra vi i a una altra sa panxa des peix que havien triturat com si fos paté. Jordi

·        Tenien formes diferents segons el que hi posaven dins. Aina Boch

·        Aquestes gerres les van trobar a Cala Busquets quan van fer una excavació per ampliar es port i van trobar dos barcos enfonsats. Tots

·        Ses mares penjaven es menjar als arbres i els fills hi tiraven amb sa fona i fins que no el ferien no menjaven, per açò quan eren grans tenien molta punteria. Toni.

·        Vam veure uns cranis, a un l’havien ferit amb una destral, un altre amb una fona i dos tenien uns bonys de una malaltia. Tots

·        Quan tenien mal de cap els hi feien un forat rascant amb una pedra i amb una agulla, eren ses primeres operacions, però sa majoria es morien. Es pensaven que si feien un forat es mal de cap els hi sortiria. Adrià

·        Es crani que vam veure  va ser d’una persona que va sobreviure i es veia es forat que s’havia soldat com quan ens rompem un braç o una cama. Tots

·        Quan els romans venien cap a Menorca amb els barcos, els homes que vivien a Menorca els hi tiraven pedres amb sa fona i els hi enfonsaven els barcos. Els romans cansats de que els hi enfonsessin els barcos, van fer una tela molt grossa amb pell d’animal i així quan els hi tiraven ses pedres,rebotaven  i els hi farien a ells.  Tots.

·        Es Myotragus Balearicus naixien amb banyes. Josep

·        Ses cabres d’ara neixen sense banyes i els hi creixen a poc a poc . Tots

·        Es Myotragus Balearicus tenia els ulls com noltros, davant la cara, però ses cabres d’ara els tenen a la banda. Aina B

·        Dins una pedra mol grossa hi posaven els morts. Irene

·        A n’ets peus d’on posaven els morts els hi posaven ses seves coses . Gerard C

·        Dins una pedra hi posaven com una terra que els hi feia de maquillatge Jose

·        Ses dones eren molt presumides i duien, collars, anells, pulseres... Paula.

·        N’Adrià  va dir que després dels romans a Menorca va venir en Rajoy Aina C

·        Els prehistòrics per pagar als romans els hi havia de donar vi i dones Jaume

·        Vam veure com anaven vestits els romans amb una estàtua petitona Irene.

·        Els romans a ses monedes hi encunyaven sa cara seva. Joan B

·        Ses monedes que valien més eren ses d’or, ses de plata i ses de bronze. Jordi

·        Hi havia diferents tamanys de monedes. Joan B

·        Sa moneda que valia menys era una de bronze flac. Josep

·        Els prehistòrics tenien un talaiot i dintre hi feien reunions per veure que podien caçar i també servien per vigilar. Paula

·        Per sa nit feien torns per vigilar que ningú no els ataqués  Adrià.

·        Feien olles amb fang i després feien un forat en terra  i hi feien foc  i li posaven ses olles perquè tornessin fortes.

·        A la prehistòria quan no hi havia monedes per comprar es canviaven ses coses. Toni

·        Dibuixaven a ses coves.Joan B

·        Es romans feien moltes de ses coses que feim noltros, pescaven, sembraven... Paula

·        Ses taules representaven al Déu Toro. Sa pedra dreta representava la cara i l’altra representava ses banyes. Gerard C

·        Feien ses taules per resar al rei Toro Jordi.

·        Es Myotragus Balearicus només va existir a Menorca i a Mallorca.

·        Els romans quan van venir a Menorca van fundar tres ciutats, Ciutadella, Maó i Sa Nitja, a prop del far de Cavalleria.  Gerard C

·        Ses cases eren rodones, tenien un pati central  que donava a sa cuina on feien es dinar i altres habitacions i hi vivien moltes persones juntes Joan B.

·        Guardaven els animals en es pati. Jose.

Aquí hi ha alguns dels moments de les activitats que van fer després de la visita.

 

 

Open publication - Free publishing - More poemes

PREHISTÒRIA A MENORCA

Vam iniciar una conversa a partir d’una visita que havien fet els fillets de primer al Museu Municipal i a la que  havia  participat com acompanyant. Vaig intentar motivar-los  explicant el que havien vist per començar el projecte d’aquest trimestre: La Prehistòria a Menorca. Noltros també teníem una visita  concertada amb el Museu.

A la conversa van sortir totes aquestes idees sobre coses que ells sabien  de la Prehistòria:

·        Feien ses cases amb palla i troncs, cordes i ossos. Josep.

·        Ses armes es de feien amb un garrot llarg i agafaven un os o una pedra amb punta i ho fermaven amb una corda. Josep.

·        Menjaven caçant mamuts. Josep.

·        Els homes primer eren unes moneies i van anar evolucionant fins que van tornar  homes normals. Toni.

·        Hi havia un animal com un lleó, que tenia unes dents molt grosses que li sortien. Irene.

·        Les persones es vestien amb pells d’animals. Mar

·        Les persones no duien sabates. Paula.

·        Els homes es feien com a faldes amb fulles. Jose.

·        Els homes per caçar  caçaven en grup, perquè sinó els animals els podien matar. Toni.

·        Es feien joies amb ossos i pedres. Josep.

·        Sa Naveta des Tudons es de sa prehistòria.

·        Quan estaven cansats de menjar carn, anaven a la selva a menjar fruites.

·        Ses persones vivien dins coves.

·        Contaven sa seva vida dibuixant a ses coves, per exemple si havien caçat un animal es fan a ells amb una eina com han caçat a s’animal. Irene.

·        Els Talaiots els van construir els homes prehistòrics. Aleix.

·        Els jefes tenien una llança feta d’ossos i es deia la llança del futuro. Josep.

·        S’entenien amb renous, no xerraven. Josep

·        També pescaven. Irene.

·        Feien foc. Aina B

·        Feien es foc agafant dues pedres i fregaven una contra l’altra i quan feia una xispa tenien llenya i es prenia el foc. Aina B.

·        A Menorca hi ha uns monuments que es diuen Taules. Són dues pedres molt grosses col·locades en forma de T. Aina B.

·        Per sa nit els homes feien torns per vigilar la casa on vivien Paula.

·        Caçaven fent una emboscada als animals. Josep.

·        Amb els ossos d’un animal que ja havien caçat, tallaven la pell i la carn dels altres animals que anaven caçant. Josep.

·        Caçaven de nit, perquè els animals no els vessin. Toni

Després de la conversa vam veure aquest video sobre la Prehistòria a Menorca

SORTIDA A DORMIR AL PINARET

Open publication - Free publishing - More bosc

Per què a vegades la Lluna sembla un formatge i altres una tallada de meló?

Na Roser i n’Irene  ens han explicat  que les fases de la Lluna van canviant cada vegada que el Sol es posa davant. Una setmana és el que dura cada fase i el mes és el cicle sencer (28 dies).
Quan els Sol il•lumina tota la cara veim la Lluna plena. I quan no la veim és Lluna nova. Les dues fases duren 1 dia només. Entre aquestes dues fases hi ha Lluna creixent (forma de lletra D) i Lluna minvant (forma de lletra C), que és quan en veim només un tros, com una tallada de meló. Aquestes fases duren aproximadament  13-14 dies.
La Lluna no té llum; el Sol la reflexa i per això està il•luminada i gràcies a açò la veim.
En Gerard V. ens ha explicat que la Lluna sembla un formatge quan està plena i el Sol la il•lumina tota. I sembla un meló quan el Sol la il•lumina la meitat. (dibuix)

Tots els planetes que volten alrededor del Sol són iguals?

   N’Adrià ens ha explicat que els planetes no són tots iguals. N’hi ha de molts grans, altres més petits i també n’hi ha que tenen anells. Són de colors diferents.  Ha duit una foto del nostre Sistema Solar. Està compost per una estrella (el Sol), uns planetes i altres astres.

 Els planetes ordenats del que està més aprop a més enfora del Sol són Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Mercuri: és el planeta que està més aprop del Sol. Està ple de cràters per culpa dels meteorits.

Venus: és el planeta més brillant i és quasi idèntic que la Terra (li diuen el “bessó de la Terra”)

Terra: li diuen el “planeta blau” perquè conté molta aigua i s’hi pot respirar. Té satèl·lit, la Lluna.

Mart: li diuen el “planeta vermell”. Troben que també hi pot  haver aigua.

Júpiter: és el planeta més gran

Saturn: aquest planeta té un gran anell.

Urà: és de color blau i només es pot veure en nits molt clares.

Neptú: està format per roques.

 N’Aina Capó ens ha explicat que fa 4.600 milions d’anys un gran núvol molecular va explotar (Big Bang) i es va crear l’Univers. Ses molècules de pols es van anar ajuntant en grup, formant els planetes.

Per què quan a Menorca és de dia a Amèrica és de nit?

Pregunta 1 Per què quan a Menorca és de dia a Amèrica és de nit? La terra realitza el moviment de rotació que fa que dóni voltes damunt ella mateixa. Una part de l’esfera terrestre està iluminada pel sol i s’altra meitat està a les fosques. Per açò quan a Menorca és de dia a Amèrica es de nit, pero al anar girant la terra arriba un moment que a Menorca és de nit i a América és de dia. La terra tarda 24 hores per donar una volta sencera sobre ella mateixa.

En Toni explica: La terra realitza dos moviments: el de rotació quan gira sobre ella mateixa i traslació quan gira al voltant del sol. Una part de l’esfera terrestre sempre està iluminada pel sol, mentre que l’altra meitat sempre està  a les fosques. Per això en un punt del nostre planeta és de dia mentra en un altre es de nit.

Joan Bosch. El moviment de rotació fa que la terra doni voltes damunt ella mateixa. Cada volta que dóna és un dia.

Moviment de traslació es el moviment de la terra que dóna alrededor del Sol. Cada volta que dóna al sol són 365 dies que és un any. Ha duit dues pilotes petites, una feia de Sol i una altra de Terra per poder explicar-ho millor.

 

 N’Aleix ens ha duit una maqueta amb la Terra, sa Lluna i el Sol i ens ha explicat el següent:
La Lluna tarda tot un mes a donar tota sa volta a la Terra, i també té moviment de rotació (sobre ella mateixa). La Terra tarda tot un any per donar la  volta al Sol.
Així com va girant la Terra, depenent del lloc on es trobi respecte al Sol, serà una estació o una altra.
Quan els rajos del Sol ens arriben directe, estarem a l’estiu i a l’altra banda del món serà hivern. La quantitat de Sol que rebem determina en quina estació ens trobam. 

 

Aina Bosch també  ens ha duit una maqueta del Sol, la Terra i la Lluna per far la seva explicació.

 

EXPOSICIÓ SANT JOAN BOSCO I VISITA LAURA BENITEZ

Open publication - Free publishing - More benitez

EL PAS DEL TEMPS / SISTEMA SOLAR

Hem començat un nou trimestre i amb ell un nou projecte. Per introduir el tema, hem vist  el vídeo “Viaje al Sistema Solar”. La idea és treballar la rotació i traslació de la terra per descubrir  el pas del temps ( el dia i la nit, l’any i les estacions) a més de  investigar sobre la Lluna i els planetes que formen el Sistema Solar
 

Després de veure el vídeo hem establert una conversa sobre el que haviem vist i hem anat comentat quines coses ens havien cridar  més l’atenció o que ens havia fet recordar coses que ja sabíem.

·      Els planetes del Sistema Solar volten alrededor del sol.

·      Hi ha planetes que tenen satèl·lits.

·      Hi ha un planeta que tarda 175 anys a donar tota sa volta sencera al Sol ( Josep P)

·      Hi ha planetes que tenen  anells (Joan B)

·      El Sol és una estrella molt calenta (Irene))

·      Hi ha planetes que tenen moltes llunes (17, 19 llunes...) (Toni)

·      Sa Lluna té molts cràters (Irene)

·      A un planeta hi ha sa muntanya més alta (Jordi)

·      Saturn té anells que estan fets de roques i pols ( Josep P)

·      Si miram al cel veim sa Lluna a vegades.  De dia no la veim perquè hi ha el sol però quan se’n va el Sol surt la Lluna (Aleix)

·      Els vespres veim les estrelles. Estan fetes de foc (Josep P)

·      Només es veuen de nit perque de dia el Sol fa massa llum i no ens les deixa veure. Però les estrelles hi  són sempre al cel (Paula)

·      L’estrella Polar és la que brilla més  i senyala cap al Pol –Nord d’aquí ve el seu nom. (Irene)

·      Tots els planetes giren alrededor del sol

·      No estan tots a la mateixa distància del sol.

·      A Saturn hi  ha molt de vapor (Josep P)

·      Si sa Lluna es posa davant el sol de dia, hi ha un eclipse (Toni) i torna tot fosc.

·      El Sol és l’estrella que tenim més aprop

·      La Terra roda  (Toni)

·      Tarda 24 hores, és a dir, un dia a donar tota sa volta sobre ella mateixa. Això provoca nit i dia. (Tots)

·      La Terra tarda un any a fer la volta al Sol (Josep P)

·      Nosaltres no queiem a terra per la força de la gravetat (Irene)

·      Els Sol està enmig i els planetes el volten

·      Hi ha planetes on no hi pot viure ningú. S’únic planeta on hi ha vida és la Terra.

·      La Terra és el planeta amb més colors (tots)